Els descendents de l¿exili republicà protagonitzen les jornades de la CEXLIR

El director del documental, Marcello Peres, docent i investigador de la UAB, va destacar que la cinta "està repleta de testimonis -amb entrevistes llargues- que traspuen humanitat i ideals",

Les I Jornades «Testimonis dels Descendents de l’Exili Republicà de 1939», organitzada per la Càtedra de l’Exili Literari Republicà (CEXLIR) de la UAB, els dies 27 i 28 de novembre, es van iniciar amb la projecció del documental Contraluz a la Sala Cinema de la UAB, que dona visibilitat a l’exili de milers de republicans espanyols cap a Algèria, Marroc i Tunísia. 

Abans de la projecció del documental a la Sala Cinema, Manuel Aznar Soler, director de la CEXLIR, va presentar les jornades i va destacar-ne la importància del contingut.

A continuació Toni Esteban Carrillo, de CCOO-UAB, va assenyalar que el documental «com a CCOO ens toca de manera molt directa, atès que Marcelino Camacho va ser un dels refugiats a Algèria, on va conèixer la seva dona, i en el documental hi surt la seva família».

Tot seguit, Javier Moreno, president de la Fundació Domingo Malagón, va oferir unes paraules en què va posar en relleu la memòria com a eina transformadora i com el documental contribueix a reforçar-la. «Cal que la gent jove vegi documentals com aquest, sobretot en els temps actuals en què l’extrema dreta està pujant», va dir, i va afegir que actes com aquest són actes transformadors i que cal que «a les eleccions s’escullin opcions polítiques que defensin la memòria democràtica per combatre la intolerància».

El director del documental Contraluz, Marcello Peres, docent i investigador del Departament de Prehistòria de la UAB, va presentar la cinta explicant, en primer lloc, que el títol escollit respon «a la poca llum que hi havia sobre els camps de treball on van destinar als exiliats i a l’etapa tan fosca que van haver de viure». Peres va destacar que la cinta «està repleta de testimonis —amb entrevistes llargues— que traspuen humanitat i ideals». Va explicar que ara està preparant documentals similars dels exiliats a Amèrica Central i Amèrica del Sud, però que ho ha de fer ràpid abans que l’impedeixin fer-los, «perquè les opcions polítiques que estan pujant arreu es volen carregar les lleis de memòria històrica, amb les quals podem fer aquestes pel·lícules, i cal amb urgència recuperar ideals i testimonis de tan valor com als que estem donant veu».

A continuació es va projectar el documental, que dona veu a fills, nets i fins i tot a supervivents dels exiliats republicans de 1936 a països del Nord d’Àfrica, que van fugir desesperats amb vaixells que sortien sobreeixits del port d’Alacant. A la cinta expliquen vivències i detalls d’aquells anys, que fan posar la pell de gallina en molts moments.

Al llarg de les jornades es van sentir altres testimonis procedents de diferents punts de l’Estat espanyol i de França, amb l’objectiu de donar veu a les històries familiars que han contribuït a configurar la memòria actual. S’hi va analitzar l’impacte social i cultural de l’exili republicà del 1939, així com els reptes que suposa la transmissió d’aquesta memòria a les noves generacions.

Campanya de mecenatge per a l’edició d’un llibre

Paral·lelament a les jornades, la UAB està impulsant la campanya de mecenatge «Les veus silenciades de l’exili republicà», destinada a finançar l’edició d’un llibre testimonial que recollirà relats explicats per testimonis de l’exili i recuperarà relats personals. Les persones interessades hi poden col·laborar a través del portal de micromecenatge de la UAB.

La direcció de les jornades va ser a càrrec de Manuel Aznar, Esther Lázaro i Beatriz Martínez, director i membres de la CEXLIR, respectivament.

Consulteu el programa complet de les jornades i accediu a l’enllaç d’inscripció