Estimen la magnitud real dels casos de violència de gènere que es poden detectar des del sistema d'atenció primària

Els models estadístics avançats poden millorar de manera substancial la comprensió de la violència de gènere a Espanya. Un estudi elaborat per un equip d’investigadors i investigadores especialitzat en dades socials coordinat per  David Moriña, professor del Departament de Matemàtiques de la UAB i investigador afiliat al Centre de Recerca Matemàtica (CRM), i finançat per l’Observatori de la Fundació “la Caixa”, destaca que els registres oficials mostren una imatge incompleta del fenomen.

Fent servir tècniques avançades de modelització estadística, l’equip ha estimat la magnitud real dels casos de violència de gènere que es podien detectar des del sistema d’atenció primària de l'Institut Català de la Salut a l’Àrea Metropolitana Nord de Barcelona partint de la base dels casos registrats durant el període 2010-2021 i estima que al voltant d’un 11 % de les víctimes de violència de gènere de la Regió Sanitària Metropolitana Nord de Barcelona que van recórrer a l’atenció primària van ser identificades degudament com a víctimes de violència de gènere: es van detectar 3.110 víctimes mentre que el model estima que n’hi va haver 27.264.

L’estudi fa evident la importància de tenir en compte les intervencions que puguin tenir un impacte en la violència de gènere. En concret, s’ha avaluat l’impacte de la implementació de campanyes de conscienciació entre els professionals de l’atenció primària, que van començar a desplegar-se a finals del 2019. Després d’aquestes campanyes el sistema d’atenció primària de Catalunya estaria detectant al voltant del 42 % dels casos de violència de gènere, d’acord amb el nombre de casos estimats pel model desenvolupat pels investigadors.

A més, s’observa que l’ús del sistema d’atenció primària varia en funció de les característiques de les víctimes, i que el problema de la infradetecció podria ser fins i tot més greu especialment entre les víctimes més joves. Tot i que les enquestes posen de manifest que on s’observa més risc és en el grup d’edat de 16 a 45 anys, el sistema d’atenció primària rarament detecta les víctimes més joves, d’entre 16 i 25 anys.

La recerca ha estat duta a terme pels investigadors David Moriña, Amanda Fernández-Fontelo i Pere Puig, de la Universitat Autònoma de Barcelona; Isabel Millán i Víctor Alonso-Lara, de la Universitat de Barcelona; i Pere Torán, Meritxell Gómez-Maldonado i Gemma Falguera, de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) i l'Institut Català de la Salut.

Referències:

Moriña, D.; Millán, I.; Fernández-Fontelo, A.; Puig, P.; Toran, P.; Gómez-Maldonado, M.; Falguera, G. (2024). Exploring what lies beneath the tip of the gender-based violence iceberg. MedRxiv. DOI: 10.1101/2024.02.26.24303373. https://www.medrxiv.org/content/10.1101/2024.02.26.24303373v1

David Moriña et al. (2025) Els casos de violència de gènere reportats són només la punta de l’iceberg, l’ObservatoriSocial. https://oobservatoriosocial.fundacaolacaixa.pt/ca/web/observatorisocial/-/models-estadistics-violencia-de-genere